Què és el que fa que un lloc sigui interessant? Quan “visites” algun lloc és perquè darrere d’ell s’hi amaga una història, normalment part de “La història” (la que surt als llibres). Què pot fer que un espai que d’entrada no té l’aureola artística o que no és un espai d’interès cultural o econòmic, capti l’interès d’un “visitant”? Aquest projecte pretén indagar en la relació espai-ciutat-experiència pròpia i també en els mecanismes que fan que aquest espai de trànsit impersonal (carrer), pugui ser un espai de trobada, d’intercanvi, i d’interès tant social com artístic.
Ja no es tracta d’exposar en un lloc, sinó d’exposar un lloc.
Denis Hollier
[CAT] Un recorregut per la ciutat, guiat per la veu d’algú que ha viscut als seus carrers. Aturades en llocs invisibles, llocs sense Història, però plens de vida no relatada. Re-visitar. Re-mirar. Re-enfocar. Re-construir. I entre parada i parada, petites intervencions artístiques que parlen d’aquestes hisòries invisibles. Plácido Mo #Terrassa és un dispositiu artístic urbà documental, un artefacte escènic que intervé a l’espai públic.
[CAS] Un recorrido por la ciudad, guiado por la voz de alguien que ha vivido en sus calles. Paradas en lugares invisibles, lugares sin Historia, pero llenos de vida no relatada. Re-visitar. Re-mirar. Re-enfocar. Re-construir. Y entre parada y parada, pequeñas intervenciones artísticas que hablan de esas historias invisibles. Plácido Mo #Terrassa es un dispositivo artístico urbano documental, un artefacto escénico que interviene en el espacio público.
[EN] An itinerary through the city guided by someone’s voice, someone who has lived in its streets. We stop at invisible places, spots without History, but full of un-told life. Re-visit. Re-see. Re-focus. Re-build. Throughout the itinerary, small triggers bring to life these invisible stories. Placido Mo #Terrassa is an urban documentary which combines performances with artistic interventions in public spaces.
